Encara no es podem creure que el que ha passat a València pugui ser realitat.
Sembla un malson, però no, és ben real.
Ens creiem invulnerables, que això no ens pot passar, que vivim al món de les infraestructures, les ambulàncies, els serveis d’emergència professionalitzats i no, això pot passar.
I ha passat. Per la desídia d’alguns, la manca de preparació d’uns altres,… no entrarem en aquest debat. Això ho deixem pels valencians, és casa seva i hauran d’endreçar els mobles.
El que sí que podem i volem afirmar és que sovint certs serveis públics són menystinguts, infrapressupostats, mal pagats i després volem que vinguin a salvar-nos d’una riada. Això és cosa dels polítics, dels qui decideixen a on destinar els recursos.
Sempre ho direm i ho repetirem: serveis públics, de qualitat i amb recursos. Sigui educació, sigui sanitat, sigui un bon sistema d’avaluació i gestió d’emergències.
Els serveis públics, amb garanties de qualitat i recursos, salven vides.
No es pot retallar en aquells serveis que són bàsics i primordials per al benestar i la salut de la població.
Ni a València i enlloc. Els propers podem ser nosaltres.
LactaMater 